Fruits de Ponent

“Tenim un ADN de principis cooperatius.
 És la nostra raó de ser.”

Josep Presseguer, Director General

EDFP

En tres paraules, com definiu la vostra empresa?

JP

Bé, la veritat és que la definim com un ecosistema cooperatiu, és a dir, el Grup Cooperatiu Fruits de Ponent té un ADN de principis cooperatius del qual hem fet bandera i del qual, a més a més, estem molt orgullosos. I és la nostra raó de ser tant la nostra relació amb els clients, com amb els proveïdors, com amb els socis i, evidentment, amb els treballadors i treballadores de la casa.

EDFP

Per què em diu que sou un ecosistema?

JP

Perquè és una manera de viure i una manera d’entendre també la nostra feina. És a dir, a casa nostra no s’entendria res sense la figura del soci o la sòcia, que, en definitiva, és la que en el seu moment va decidir que tota la seva producció la volia cooperativitzar. D’altra gent, que feia més o menys les mateixes produccions que ells, i que això en el temps ha comportat la creació, en el seu moment, de la cooperativa de primer grau, és a dir, les cooperatives de base, que en diem nosaltres, i després plataformes de comercialització i després arribant fins a la figura del grup cooperatiu. Una mica piramidal, però no hem deixat de tenir mai aquest contacte tan directe amb els nostres socis i sòcies. De fet, són ells els propietaris de casa nostra, de l’empresa.

EDFP

Com enteneu la sostenibilitat, amb tot el que això representa?

JP

És un concepte per a nosaltres molt holístic. És a dir, no es pot parlar de si una cosa és només sostenible o no és gens sostenible. Tot és alguna cosa sostenible o una mica més sostenible i, a més a més, és evolutiu. Nosaltres ho entenem des de, bàsicament, tres punts. És a dir, totes les nostres accions han de ser sostenibles, per descomptat, des de la vessant mediambiental, però també sobre la vessant social, de justícia social, per descomptat, i després també econòmica. Si no ets sostenible econòmicament, pots ser sostenible per totes les altres vessants, però no arribaràs gaire lluny. Per tant, aquest és un concepte evolutiu en el temps i, a més a més, que té en compte… jo diria que és polièdric. És a dir, té moltes cares, la sostenibilitat.

EDFP

Posi’m alguns exemples concrets.

JP

Per exemple, podem introduir pràctiques sostenibles en la nostra gestió de la producció en l’estalvi d’aigua, amb la utilització pràcticament a zero de qualsevol producte que pugui afectar la nostra qualitat, en el respecte a la fauna i la flora quan estem produint… També, de l’altre costat, doncs evidentment hem de tenir plans d’igualtat, hem de tenir justícia salarial, hem de conciliar o imposar polítiques de compatibilització entre el món privat i el món professional… I, per descomptat, hem de vigilar moltíssim també les nostres relacions amb els proveïdors i amb els nostres clients. És a dir, que els nostres contractes i els nostres preus s’ajustin al màxim possible perquè tothom hi guanyi.

EDFP

El cinema ha posat Alcarràs —i, per tant, la tasca que feu des de la vostra empresa també— en els titulars de tots els mitjans; amb la pel·lícula de la Carla Simón, us ha posat al mapa per a moltes persones, podríem dir aquelles que no us coneixien, i també posa en el mapa la vostra activitat. Què feu per defensar-la avui, el 2022.

JP

Jo crec que el més important és intentar defensar l’economia i la manera de ser dels nostres socis i sòcies i també dels treballadors i treballadores que treballen per compte d’ells. És a dir, és una filosofia que, primer, el que vol és respectar el territori, és estar, a més a més. I respectar el territori també vol dir voler viure en aquell territori, no només anar-hi uns quants dies, sinó viure’l, cuidar-lo i respectar-lo, i després també vol dir que el producte que surt d’aquell territori ha d’estar d’alguna manera o altra reconegut. És a dir, s’han de fer les coses bé. No n’hi ha prou de dir: «Escolta més que les farem bé». No, no. El mercat és molt intransigent en aquest sentit i, per tant, has de fer les coses bé des de tots els punts de vista. I també vol dir introduir molta modernització. És a dir, la tecnologia per a nosaltres és clau, tant en el món de la producció com en el món del comerç, i això s’ha de fer entendre a unes famílies. En el nostre cas, són unes 180 famílies que conformen tota aquest ecosistema de què parlàvem abans cooperatiu, i que hi ha pares, hi ha fills, hi ha nets ja i netes, per descomptat; als nostres consells rectors hi ha dones joves amb una vàlua excel·lent. Per tant, això també vol dir que hem de tindre en compte la formació, que hem de tenir en compte el fet de no moure’ns, diguem-ne, dels principis cooperatius, i amb aquests principis cooperatius arribar a poder competir en el mercat en les mateixes condicions que qualsevol altre tipus d’empresa.

EDFP

Com trobeu vosaltres la natura, diguéssim, la terra que treballeu en plena crisi climàtica que vivim.

JP

És molt preocupant, perquè els primers que potser ens n’hem adonat som els mateixos que estem en contacte amb la gent que treballa a la terra. És veritat que això ens fa posar-nos moltes qüestions. És a dir, a part de preocupar-nos, ens hi hem d’ocupar, perquè vivim d’això i, per tant, això vol dir: «Escolta’m, hem fet les coses realment bé fins ara? Les podem millorar?». Aquestes són preguntes que nosaltres som els primers de fer-nos-les i, per tant, això també vol dir que, si s’han de variar programes de gestió, si hem d’anar a formar-nos, i els nostres socis i sòcies també, amb altres tipus d’instruments que respectin encara més la flora i la fauna, que ens vagin una mica en aquest desenvolupament, diguem-ne, respectuós, doncs això és el que hem de fer. Estem en un moment jo diria que clau en aquest tema.

EDFP

Perquè vosaltres noteu la crisi climàtica.

JP

Nosaltres la notem. La notem, i producte d’això han estat aquests fenòmens climatològics que hem tingut ara al principi de primavera i que ens han deixat per a aquest any pràcticament amb una collita minvada del 70 al 80 %. Això portem dos anys gairebé així. Aquest ha sigut el més fort i potser el que ha tingut més ressò a la societat. Però sí que és veritat que estem observant tot això. Estem observant què passa amb la terra fèrtil. Estem observant quina gestió de l’aigua podem tenir, també. És a dir, aquí hi ha molts elements que jo crec que, quasi quasi, això és una discussió de país i ja no és una discussió de sector.

EDFP

El vostre punt fort per afrontar aquesta realitat, quin és?

JP

Fer les coses bé i sobretot no enganyar-nos. I això què vol dir? Home, doncs vol dir que si en un moment determinat tots ens muntem al tren de dir: «Escolta’m, és que estem fent les coses molt bé, ja no cal que toquem res, no cal que variem gaire cosa». No, al contrari, jo crec que hem d’estar molt oberts, més oberts que mai; la nostra ment absolutament oberta a tot el que ens pot arribar i que ens pot ajudar a mitigar tot plegat. És a dir, des de la captació de la petjada de CO2 a través dels nostres cultius llenyosos, que l’únic que fa un arbre, no fa res més que captar carbó i dipositar-lo a les seves branques i el seu tronc. Per tant, estem fent també —sense voler-ho, gairebé, perquè és la nostra feina— un bé de cara al planeta. Nosaltres tenim una màxima al Grup que és que el que és bo per a Fruits de Ponent, o el que és bo per al planeta, més ben dit, és bo per a Fruits de Ponent. Doncs això en tots els àmbits.

EDFP

I vosaltres teniu 3.000 hectàrees conreades. Per tant, un trosset important també del nostre país.

JP

És un trosset, sí

EDFP

Fundació Fruits de Ponent, per què es crea?

JP

Es crea perquè estàvem molt preocupats per tirar endavant i per desenvolupar un dels grans principis cooperatius que ens inspiren, que és el fet de ser molt responsables amb el nostre entorn. I això no només amb el territori i amb el medi ambient, amb tot això de què hem parlat, sinó també i sobretot amb els diferents grups d’interès, amb la gent, amb les associacions, amb les organitzacions no governamentals, amb els nostres socis. Com a cooperativa tenim l’obligació que un 10 % dels nostres resultats sempre han d’anar a una àrea de promoció i educació cooperativa. Aleshores vam dir: «Escolta’m, tot això per què no ho utilitzem? Creem una fundació i així, d’aquesta manera, tenim un doble canal». És a dir, no som nosaltres només els que anem a buscar la gent, sinó que en general la societat, a través d’aquestes organitzacions, poden també venir-nos a buscar a nosaltres. I ha estat, jo diria que molt humilment, però aquesta trobada, aquestes trobades són un èxit, perquè parles amb moltíssima gent de diversos sectors: des de gent que els ajudes a incloure gent amb exclusió social i que venen a treballar amb nosaltres; projectes de cooperació internacional al desenvolupament al Txad, a Namíbia, a Amèrica Llatina; programes on nosaltres hi estem també, com tot el programa d’Agricur… És a dir, professionals nostres. Jo mateix, de tant en tant ens n’anem a Amèrica Llatina o Àfrica i allà intentem ajudar la gent a crear estructures cooperatives. És a dir, que tot això és d’una riquesa enorme. I això potser no ho teníem ben estructurat ni ben organitzat, i a través de la Fundació tenim aquest feedback, que és interessantíssim.

EDFP

Quin repte teniu a Fruits de Ponent? El repte més immediat en la línia del valor compartit.

JP

Jo crec que seguir mantenint aquest fita que dèiem abans amb la societat, bàsicament; entendre bé què és el que se’ns demana per part de la societat i per part del territori, i estar amatents i ser molt curosos pel fet de veure fins a on nosaltres podem respondre. Jo crec que és aquesta: buscar aquest encaix directe en el territori i en la societat.

EDFP

Per què creieu que us mereixeu aquest reconeixement?

JP

Ho estem intentant. Això és com la sostenibilitat, que dèiem, és involutiu. Jo crec que estem fent un esforç des d’una figura jurídica que és la cooperativa, que és l’economia col·laborativa, i que, per tant, això costa moltíssim. A les assemblees generals has tenir moltes voluntats molt ben conscienciades per tal d’arribar a certs projectes. I, per tant, això és el que nosaltres entenem, és el nostre model.

EDFP

I com creu que hauria de ser l’empresa Fruits de Ponent en el futur? Com se la imagina?

JP

Jo me la imagino competitiva des del punt de vista dels seus productes, perquè està ben posada al mercat i, sobretot, perquè hi ha un relat al darrere. És a dir, aquell producte té una història; té una història que la poden explicar els nostres treballadors, treballadores, els socis, les sòcies. I que, a més a més, la gent, si ens ve a veure, pugui d’alguna manera o altra, ensumar aquest relat, aquesta aroma de cooperativisme. Amb això jo crec que estaríem tots molt contents a la casa.

EDFP

Gràcies.

JP

Gràcies a vosaltres.

EMPRESA

Grup Cooperatiu Fruits de Ponent, SCCL

ACTIVITAT

Cooperativa agroalimentària sostenible

SEU

Alcarràs

(Segrià)